Resultados – POEPOLIT II

NUNES, Geice Peres e NOGUEIRA, Carlos, 2015. A Peleja de Inácio da Catingueira e Romano da Mãe d’Água. Anthropos [em linha]. 2015. vol. 110, no. 1, p. 119–124. [Acesso em 4 março 2024]. Disponível em: http://www.jstor.org/stable/43861892

The article presents the celebrated peleja (verse exchange) between Inácio da Catingueira and Romano da Mãe d'Água in the Brazilian North-East. The polemic peleja de cordel (a kind of chapbook), which evokes a poetic contest that allegedly took place in 1874 or 1875 in Recife, is regarded as the first of a kind that forms one of the most important phases in Brazilian cordel literature. On the one side stands a slave poet and on the other a landowner; each aims to defend and to characterize the race and social class to which he belongs. The article aims to demonstrate the influence of scientific thinking in popular literature, particularly with regard to ethnic and cultural miscegenation.

Ver em www.jstor.org

RETOLAZA GUTIERREZ, Iratxe, 2015. Gizontzeko (andretzeko) garaia : Gabriel Arestiren imajinario poetikoa eta genero-eraikuntzak / Iratxe Retolaza, Danele Sarriugarte. HEA Kultura elkartea, Gabriel Arestiren Etxea,. Zaldiarri, 6.

RETOLAZA IRATXE, EPELDE PAGOLA, Edurne e ARANGUREN ETXARTE MIREN, 2015. Gure genealogia feministak: Euskal Herriko Mugimendu Feministaren kronika bat. Donostia: Emagin Dokumentazio eta Ikerkuntza Zentro Feminista. ISBN 978-84-606-6703-2.

RUBIO, Antonio Méndez, 2015. Comunicación, cultura y crisis social. Facultad de Educación, Ciencias Sociales y Humanidades, Universidad de la Frontera. ISBN 978-956-236-288-7.

TALVET, Jüri et al. (eds.), 2015. Taming world literature: in honorem Jüri Talvet. Tartu: University of Tartu Press. Interlitteraria : Tartu Ülikooli maailmakirjanduse õppetooli ja Eesti Võrdleva Kirjandusteaduse Assosiatsiooni rahvusvaheline ajakiri, supplement 1, 2015. ISBN 978-9949-32-938-0.

VALVERDE OTERO, Alberto, 2015. Sitio Distinto: Experiencias de vangarda posmoderna na televisión. Em: CID, Alba e LOURIDO, Isaac (eds.), La poesía actual en el espacio público [em linha]. Villeurbanne: Orbis Tertius. p. 237–266. [Acesso em 13 março 2024]. ISBN 978-2-36783-062-9. Disponível em: https://dialnet.unirioja.es/servlet/libro?codigo=706445

En 1990, Llorenç Barber explicaba nun programa de televisión, Sitio Distinto, como todos os seres humanos levamos un campanario na nosa memoria. O conxunto de badaladas que se produce no noso sistema neuronal e social fai que a vida teña sentido, que teña musicalidade. Porén, o conxunto de badaladas poden derivar nun ruído que deriva en confusión. Isto mesmo é extensible na hora de realizar exercicios memorísticos. Ás veces é o ruído o que non nos permite chegar a un produto que non figura no canon ou tamén nos imposibilita a manexar coa maior autonomía conceptos, ideas ou textos dende os postulados que os orixinan. Isto último é o que pretendemos acometer neste artigo. Escollemos facer memoria dun pasado moi próximo, pero á vez moi afastado por descoñecemento. Para tal finalidade, focalizamos un produto pluridisciplinario: o programa Sitio Distinto, dirixido por Antón Reixa e emitido pola Televisión de Galicia (TVG) en 1990. Con el, contemplamos atinxir dous obxectivos. O primeiro é o de describir e dar a coñecer un produto cultural que define un habitus (Bourdieu, 1992) que se desenvolveu na praxe artística do campo entre a Transición política do franquismo á democracia e o seu asentamento nos anos oitenta.

Ver em dialnet.unirioja.es

XARGAY, Ester, 2015. ¿Incidència pública? Dissidència de la poesia. Em: CID, Alba e LOURIDO, Isaac (eds.), La poesía actual en el espacio público [em linha]. Villeurbanne: Orbis Tertius. p. 291–296. [Acesso em 13 março 2024]. ISBN 978-2-36783-062-9. Disponível em: https://dialnet.unirioja.es/servlet/libro?codigo=706445

Més que no pas d’incidència, m’ha sortit de parlar de dissidència, ja que la incidència ha de respondre en primer lloc a una manera de ser, de fer i de situar-se en el món. I començaré, per citar una frase del nostre company de llibre, en Márcio-André, que ve en relació al que és per mi un artista. Sempre dic que un artista ho és perquè no sap fer una altra cosa (o no vol, o renega de fer-ho). I vet aquí el que Márcio-André respon pel que fa a això, en una entrevista que es fa a ell mateix, i la seva resposta, la subscric.

Ver em dialnet.unirioja.es

XAVIER, Farré, 2015. Per recuperar la poesía. Em: CID, Alba e LOURIDO, Isaac (eds.), La poesía actual en el espacio público [em linha]. Villeurbanne: Orbis Tertius. [Acesso em 13 março 2024]. ISBN 978-2-36783-062-9. Disponível em: https://dialnet.unirioja.es/servlet/libro?codigo=706445

Un dels poemes més famosos de W. H. Auden, la seva elegia a W. B. Yeats (“In Memory of W. B. Yeats”) conté un vers que difícilment podria haver estat escrit en èpoques anteriors, “perquè la poesia fa que res no passi”; en el mateix poema, just al començament, el poeta dóna una altra imatge que enllaça amb un dels altres grans poemes seus, “Musée des Beaux-Arts”, “Far from his illness/ The wolves ran on through the evergreen forests,/ The peasant river was untempted by the fashionable quays” (W. H. Auden, 1966: 141-143). Molt similar a la imat ge del dolor i del sofriment aliens quan en l’ècfrasi del quadre de Brueghel tot passa en plena normalitat en el moment que Ícar s’enfonsa en l’aigua. Potser en algun instant es pot arribar a pensar que la funció de la poesia no fa que passi res (la relació amb el poema de Yeats és amb la seva activitat política en pro de la independència d’Irlanda) i s’hauria de quedar en la con templació de la bellesa, aquella contemplació desinteressada, plaer desinteressat del que parlava Kant. És en un altre ordre de fets que la poesia no pot “actuar”, no té una incidència en la realitat que, en aquest cas sí, podria arribar a reflectir. Ambdós poemes d’Auden apareixen l’any 1939.

Ver em dialnet.unirioja.es

A sua pesquisa

Resultados 48 recursos

Explorar

POEPOLIT

Enfoque

Espaço Geocultural

Período

Relações Interartísticas

Repertórios

Tipo de recurso

Ano de publicação